Llegeixo al diari que l'Ajuntament de Barcelona instal.la nous espais per aparcar bicicletes. A més a més, he sabut que qualsevol empresa pot sol.licitar que posin aparcaments per a bicicletes en llocs propers, per facilitar-ne l'ús. Celebro les dues notícies.
A l'àrea metropolitana de Barcelona patim greus problemes de mobilitat, que s'arrosseguen d'abans de tenir els greus incidents de l'AVE, Rodalies i autopistes. Per altra banda, no ens acostem als compromisos mediambientals de Kyoto ni per casualitat.
La forma natural de desplaçar-se de l'ésser humà és a peu. El que més s'acosta a anar a peu, és la bicicleta. Ja ho diu el meu pare: la bicicleta és la màquina d'anar a peu. No només és doncs la forma natural de desplaçar-se sinó que és la més barata, la menys contaminant i la més saludable. Calen més arguments per promoure-la?
Una persona sana pot recórrer tranquil.lament en bicicleta una distància de 10-15 quilòmetres en mitja hora sense fer gaire esforç.
L'àrea metropolitana de Barcelona té un clima perfectament suportable quasi tot l'any, i l'orografia del terreny és majoritàriament força plana.
D'acord amb aquestes afirmacions, pregunto, quanta gent viu a menys de 15 quilòmetres del seu centre de treball? quanta estona necessiten, aquesta gent, per desplaçar-s'hi cada dia, utilitzant el cotxe? i utilitzant el transport públic (suposant que n'hi hagi i funcioni, està clar)?
Em temo que hi ha molta gent que treballa a menys de 15 quilòmetres de casa seva i que tarden més de mitja hora per anar a treballar amb el seu cotxe cada matí, fent cues a la Meridiana o a la Diagonal. Aquesta gent contaminen i provoquen cues de forma gratuïta, doncs podrien fer el mateix recorregut d'una altra manera més eficient.
Paradoxalment, molts d'aquests quan pleguen de la feina van a fer spinning al gimnàs.
Cal que d'una vegada per totes, ens concienciem que hem de fer un canvi de mentalitat.
Cal que l'administració adeqüi els carrers i carreteres a l'ús de la bicicleta i a l'anar a peu.
Convé que quan hom necessiti realment agafar el cotxe, ho pugui fer sense col.lapses, i això només és possible si tots aquells que poden moure's d'una altra manera ho fan.
La solució no és inventar-se nous límits de velocitat a 80km/h en autovies de sis carrils ni anar destrossant muntanyes per fer les carreteres més amples.
Pensem-hi.
